El producte destacat d'aquesta setmana són les faves!
Com a curiositat, anem a comptar l'orige d'aquesta expressió de la llengua castellana.
Sembla que l'odi antisemític que s'apoderà de la societat espanyola tras el decret d'expulsió explica també l'aparició d'aquesta dita. Sent "cocer" i "faves" sinònims respectius de "torrar" i "jueus" i estant a l'ordre del dia per aquell temps la crema a la foguera de gorrins (jueus conversos que seguien practicant la seua religió en secret).Al seus origens, la dita evoluciona primer cap a la dificultat de trobar una família espanyola integrada només per cristians vells; aç+o és que tinga mancança d’ascendència semítica. En resum, que “tots tenim algo que amagar”…. En todas partes cuecen habas, y en la mí a a calderadas
Hi ha referències de la Grècia clàssica sobre l'ús de les faves que es remunten als segles VII abans de Crist.- Podien menjar-se crues quan eren tendres, amb sal o sense, torrades amb sal quan estaven seques, generalment com aperitiu o excusa per a beure abundant ví o cuites amb aigua i sal amb l’afegit d’alguna hortalissa com alls o cebes, donant orígen a “l’olla de Telémaco”-.
Els romans al segle I les consumien tant tendres com seques, en forma de puré elaborats o calderetes denominades "concicla". Actualment els estrellats Arguiñano i Jordi Cruz, ens presenten receptes amb faves. Per tant poden dir, que les faves són plat fonamental de "tota la vida" i ingredient bàsic a la dieta mediterrània.
Podem dir llavors, que les faves són un “plat de tota la vida”, i que són ingredient fonamental de la dieta mediterrànea. Contenen molta fibra, que ajuda a millorar la salut intestinal, són ideals per a mantenir els nivells del colesterol LDL (el roín) a la sang. Tampoc le spodem oblidar com a font de minerals, com el ferro, essencial per al transport d’oxígen, el seu contingut en vitamines del grup B, la tiamina, fonamental per al sistema nerviós i metabolisme energètic, o los folatos, fonamentals per a que no ens falte energia. Riques també en vitamina A que ens ajuda a lluir una pell jove i radiant.
Com menjar-les? Amb baina ben tendres com si foren bajoquetes. Desgranades són ideals per a menjar-les crues en truita, afogades, cuites al vapor, saltejades, en menestra, puré, hummus, etc. Les més grans o amb cella negra se solen fer bullides per què la pell és més dura, i són delicioses en olles, sopes o purés...Si es combinen amb herbes aromàtiques com el fenoll, la menta o el comí, evitem tindre flatulències.
